Seguretat informática, per què?

L'espectacular auge d'Internet i dels serveis telemàtics ha fet que els ordinadors i les xarxes es convertisquen en un element quotidià en les nostres cases i en un instrument imprescindible en les tasques de les empreses.

Ja no tenim necessitat d'anar al banc per a conèixer els moviments realitzats en el nostre compte bancari, ni per a realitzar transferències...directament podem realitzar aquestes operacions des de l'ordinador de casa. El mateix ocorre amb les empreses: siga el que siga la seua grandària disposen d'equips connectats a Internet que els ajuden en els seus processos productius.

Qualsevol fallada en els mateixos pot suposar una gran pèrdua econòmica ocasionada per l'aturada produïda, bé per la pèrdua d'informació o pel mal funcionament dels equips informàtics, de manera que és molt important assegurar un correcte funcionament dels sistemes i xarxes informàtiques.

Un dels principals problemes als quals s'enfronta la seguretat informàtica és la creença de molts usuaris que a ells mai els va a passar el que a uns altres. És impensable que ens anem de casa i ens deixem la porta oberta. El mateix ocorre amb la seguretat de la informació.

Amb unes bones polítiques de seguretat, tant físiques com a lògiques, aconseguirem que els nostres sistemes siguen menys vulnerables a les diferents amenaces. Si, menys vulnerables: ningú pot assegurar que el seu sistema siga cent per cent segur, fins a la seguretat de la NASA i el Pentàgon han sigut violades per hackers. Hi ha una lluita permanent entre els tècnics que protegeixen al sistema i els que cerquen rendiments econòmics fàcils, o simplement el seu minut de glòria en superar el repte d'apuntar-se a l'altre costat de la barrera de protección.

Hem d'intentar aconseguir un nivell de seguretat raonable i estar preparats perquè quan es produïsquen els atacs, els danys puguen ser evitats en uns percentatges que s'aproximen al cent per cent o en cas contrari haver sigut prou previnguts per a realitzar les còpies de seguretat i d'aquesta manera tornar a posar en funcionament els sistemes en el menor temps possible.

Sistemes d'emmagatzematge com a base d'un sistema de còpies de seguretat

Les tècniques per assegurar la integritat de la informació en un sistema informàtic, com ara la redundància, la creació i el manteniment de particions i de sistemes de fitxers, no són suficients per si soles.

Quan un sistema informàtic conté informació crítica, convé crear còpies d’aquesta informació d’una manera regular.

Disc dur extern de 2,5 polzades amb interfície USB

En informàtica, les còpies de seguretat consisteixen en la creació de còpies addicionals de les dades importants del sistema informàtic.

Aquestes còpies de seguretat sovint també s’anomenen utilitzant el terme anglès backup, l’objectiu del qual és restaurar les dades copiades del sistema informàtic després d’un desastre, o bé restaurar un nombre determinat de fitxers en cas que s’hagin esborrat accidentalment o s’hagin corromput.

Actualment disposem de molts tipus diferents de sistemes d’emmagatzematge per a la creació de còpies de seguretat, com, per exemple, discos durs USB externs, cintes per a la creació de còpies de seguretat, mitjans òptics, etc.

Per planificar el procés de còpia de seguretat és un requisit important avaluar el cost, l’eficiència, la disponibilitat i l’adequació d’aquest sistema d’emmagatzematge.

Models de repositoris de dades

Per crear una còpia de seguretat és necessari pensar en termes de repositoris de dades. Aquests repositoris contenen les dades emmagatzemades i organitzades adientment. Aquesta organització pot ser una llista dels discos durs o de les cintes que fem servir per crear les còpies, o bé una base de dades informatitzada. Aquest concepte està molt relacionat amb l’esquema de rotació de còpies de seguretat.

Podem tenir diferents tipus de repositoris de dades per a la creació de còpies de seguretat:

• No estructurat: consisteix en un conjunt de mitjans per a la realització de còpies de seguretat sense cap organització lògica, com, per exemple, una pila de CD, DVD, o cintes de còpies de seguretat. És el mètode més fàcil d’implementar, però dificulta la recuperació de les dades.

• Complet i incremental: l’objectiu d’aquest esquema de còpies de seguretat consisteix a desar diverses còpies de les dades d’origen d’una manera més senzilla i fàcil de gestionar. Inicialment, es crea una còpia completa de tots els fitxers i, després, se’n poden fer còpies incrementals afegint només les dades que s’han canviat des de la còpia de seguretat anterior. En aquest cas, per dur a terme la restauració, caldria localitzar la còpia de seguretat completa i després les còpies de seguretat incrementals fetes fins al moment en què volem portar a terme aquesta restauració. 

• Protecció de les dades d’una manera contínua: en comptes de crear còpies de seguretat periòdiques, el sistema registra tots els canvis que es fan en el sistema de fitxers. Això es fa desant les diferències a escala de bit o sectors de dades, en comptes de diferències a escala de fitxers. La diferència d’aquest esquema respecte a un sistema en mirall és que podem restaurar el sistema a un estat anterior a partir dels registres creats.